Un any més hem participat al certamen literari  dels Jocs Florals del barri de Sants-Montjuïc.

Dijous 17 de maig es va celebrar, a l’Alcaldia, l’acte  d’entrega de premis.

Els guardonats han estat:

  • 1r premi de prosa del Cicle Inicial: Els egipcis i egípcies de 2n
  • 1r premis de poesia del Cicle Mitjà: Laura F.
  • 1r premi de prosa del Cicle Mitjà: Eric A.

    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Des de l’escola us donem l’enhorabona a tots!

A continuació podeu llegir els escrits premiats:

 

EL NÚVOL DE COLORS

 En un païs llunyà hi havia un poblet abandonat per culpa d’una guerra. Estava prop de la platja. Les cases estaven destrossades i els carrers plens de brossa. La gent havia fugit perquè tenia por.

Un dia de tempesta el cel es va omplir d’uns núvols panxuts i grisos. Jugaven a explicar-se acudits. Reien tant que ploraven moltes gotes d’aigua transparents. Van veure aquell poble tan fosc i els va fer molta pena.

Llavors el núvol més gris i gros va tenir una idea. Si es pintava com l’arc de Sant Martí ploraria gotetes de colorins. Ja ho tenien, anirien al poble i explicarien molts acudits. Així del núvol caurien moltes gotes de colors que pintarien les cases del poble.

Els núvols van començar a bufar fins arribar damunt del poble. Llavors el núvol més petit va començar a explicar un acudit tan graciós que tots es van morir de riure i el més gros, amb les seves gotes de molts colors va pintar totes les cases.

Per la tele van donar la notícia que aquell poble que la guerra havia destrossat, ara era bonic. Quan la gent ho va veure van tornar tots a casa seva.

I conte contat, conte acabat.

Els egipcis i egípcies de 2n

 

PLUJA DESCENDENT

Una pluja cau poc a poquet sobre un arbre verd maragda.

Les gotes il·lusionades descendeixen i cauen sobre l’asfalt.

Omplen de solitud la ciutat.

Els nens s’entristeixen, no poden jugar.

Els núvols se’n van, les gotes s’acaben.

Surt el sol, unes poques gotes queden.

L’arc de Sant Martí es descobreix entre els arbres.

Les gotes tristes es tornen invisibles.

El sol es tapa, la nit ha arribat fosca.

La pluja s’ha acabat.

 

Laura F   3r

 

DUES BOMBOLLES DE SABÓ

Hi havia una vegada un nen de nou anys anomenat Àlex. Un dia, l’Àlex es disposa a donar-se un bany. Obre l’aixeta de l’aigua i comença a omplir la banyera alhora que agafa l’ampolla del gel de bany i posa una bona quantitat de sabó, li encanta que en el bany hi hagi molta escuma.

De tant de sabó com ha posat, dues bombolles grosses salten a l’aire i flotant surten del bany, es passegen per tot el pis. Estan contentes i confiades fins que un perill s’acosta. En Pelut, el gosset de la casa les ha vistes i es disposa a perseguir-les. Elles espantades intentant enlairar-se mentre el gosset va donant salts per agafar-les.

De sobte, les bombolles veuen la seva salvació en la finestra oberta del menjador. La corrent d’aire les acosta a la finestra i tot d’una es troben a l’exterior: salvades!

De tant contentes com estan, les bombolles corren a abraçar-se però és clar la vida de les bombolles és fràgil i l’abraçada pot ser el final de les dues si xoquen i esclaten.

Per sort, l’abraçada és suau i el que fa és fondre les dues en una bombolla més grossa i maca, i així, les dues continuen el seu viatge.

En Pelut ben trist es va quedar, perquè les bombolles no va poder esclatar.

Eric A. 4t